Musa per a català

L'ortografia catalana va ser normativitzada per Pompeu Fabra l'any 1913. Des del punt de vista polític i social, va ser un gran èxit, i del punt de vista tècnic, també ... amb alguns problemes. Com en moltes altres llengües, els problemes principals deriven de la manca de lletres en l'alfabet llatí.

Problemes de vocals

En català tenim vuit vocals, però l'alfabet llatí només té cinc lletres vocals. La solució de Fabra va ser utilitzar dos accents - agut i greu - per a indicar si la vocal és tancada o oberta, al mateix temps que indica la posició de la síl·laba tònica. Vist que tenim només tres vocals àtones - i u ə - no cal indicar la seva obertura amb un accent.

Però també tenim regles d'accentuació que ens permeten ometre l'accent de posició: en paraules monosil·làbiques, en paraules agudes que acabin en vocal (no diftong), vocal + s, en o in, i en paraules planes amb altres terminacions. Quan no hi ha accent, com s'indica l'obertura de les vocals e i o? Hauria estat millor oblidar les regles i escriure sempre l'accent.

Què tal si l'escrivim només si és tancada? Déu és una divinitat; deu és un numeral o una forma del verb deure. Bona idea ... però en la reforma de 2016, van decidir que no, que déu i deu son homòfons encara que les vocals són diferents. Aleshores, van decidir de seguir escrivint la divinitat amb accent agut, però "diacrític", que vol dir només per a distingir significats distintius, encara que el numeral i el verb no es distingeixen entre ells de la mateixa manera. I en el cas de sol, distingeixen amb accent greu el significat "terra", sense indicar els significats "astre", "solitari" o "soler". Les paraules mà, què i pèl també s'escriuen amb accent greu.

Em sembla que no entenen què fem amb l'escriptura: escriure la llengua parlada. Déu i deu no són homòfons; mà i ma si que ho són (excepte quan la vocal de ma sigui reduïda - sí, hi ha monosíl·labs amb vocal reduïda). No hem de parlar d'ambigüitat o de la possibilitat de confondre's perquè podrien convenir en un mateix enunciat. Si sonen igual, s'haurien d'escriure igual, i punt! Escrivim sons, no significats.

Problemes de consonants

Per a les consonants que no tenen lletres, utilitzem dígrafs: ny ng ll rr ss qu gu tg tj ts tx tz ix ig. El dígraf ny és molt millor que la ñ de castellà, la nh de portuguès, o la gn de francès i italià. Però el dígraf ll no és gaire bo; si haguéssin utilitzat el dígraf ly, hauríem evitat la l·l de la l geminada i la tll de la ll geminada.

Tampoc va ser bona idea escriure sh amb un dígraf amb vocal, perquè causa ambigüitat. Guix no rima amb fix, encara que la u sigui muda. De fet, amb l'ortografia actual, seria impossible escriure [giks] o [gush].

Encara que podem desxifrar els sons de les lletres i dígrafs, també és important no posar trampes a l'hora d'escriure: cada so s'ha d'escriure d'una única manera, i no és el cas. El so k s'escriu amb c o qu, s amb ç, s o ss, ch amb tx o ig, etc.

La solució

L'alfabet Musa resol aquests problemes, amb una lletra per a cada so, i un so per a cada lletra. En Musa, escrivim al nivell fonètic (allofònic); ja que escrivim vocals reduïdes, escrivim fred i corb com fret i corp, i escrivim camp punt banc i malalt sense la consonant final. Pots escriure un català estàndard o el teu dialecte, com vulguis.

Apòstrofs i guionets - digui'm o dona-li - no sonen, i per tant no s'escriuen.

Consonants

	mare		nens		any		ningú
	barri		dens		metge		gos
	pare		tens		platja		cos
	estava		casa		boja
	estafa		massa		baixa
			làmpada		llàmpec		sòl
			cara		carro

(Hi ha sons que només ocorren en alguns dialectes.)

Quan ocorre t + s, com potser o tots, s'escriu amb una lletra sola: . Igualment amb t + z: .

La geminació s'escriu amb una segona copia de la lletra: setmana  ratlla .

Vocals i Diftongs

	í	mi					ú	tu
	é	té		ə	el la		ó	tot
	è	te					ò	toc
				à	mà

En català oriental, la vocal neutra només ocorre en síl·labes àtones i en els diftongs amb (E) abaix. A Barcelona, sol sonar com  ɐ, i així l'escrivim.

Diftongs en -i:

					avui
	rei		mainada (E)
	remei				noi
			aigua

Diftongs en -u:

	niu				duu
	seu		caure (E)		jou
	peu				nou
			taula

Exemple

Ara que coneixes les lletres, per què no llegeixes una frase?



No temis caure en els llocs més difícils: viure és aprendre a aixecar-se.